La codificació del dret civil de Catalunya:
de la Compilació al Codi Civil
Universitat de Lleida,
Facultat de Dret i Economia
(Lleida, 11 i 12 de novembre de 2010)
de la Compilació al Codi Civil
Universitat de Lleida,
Facultat de Dret i Economia
(Lleida, 11 i 12 de novembre de 2010)
La Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, a través del seu Departament de Dret Privat, organitza les XXI Jornades Jurídiques dedicades a l’anàlisi de la tasca codificadora del dret civil de Catalunya quan es compleixen 50 anys de l’aprovació, el 21 de juliol de 1960, de la Compilació del dret civil de Catalunya.
Per bé que la publicació d’aquest text legal, després de més de 250 anys sense activitat legislativa, va representar un recull només parcial de les institucions civils catalanes -principalment, en l’ordre patrimonial familiar i successori mortis causa-, no és menys cert que fou el punt de partida de la recuperació del nostre dret civil que, fins l’actual Codi, ha passat per diferents etapes i configuracions formals, des d’aquella típicament tributària dels textos noucentistes i de contingut fragmentari fins a l’avui vigent de codi obert i tendencialment omnicomprensiva
de la matèria civil.
Hom no pot oblidar que, per adaptar plenament el marc legal als reptes que planteja una societat canviant com la nostra i tot i tenir competència exclusiva en matèria civil, Catalunya ha hagut i ha de seguir compaginant la codificació del dret propi tan amb el que emana del legislador estatal com amb el procés europeu d’harmonització, especialment pel que fa a la matèria d’obligacions i contractes. Tal com pretén fer evident el títol de les Jornades, es tracta de prendre el 50è aniversari de la Compilació no pas per fer "arqueologia jurídica" ni per dur a terme un recorregut exclusivament històric, sinó com un pretext immillorable per analitzar la recent tasca codificadora i, per extensió, la realitat jurídico-civil de Catalunya, sense defugir, quan escaigui, la necessària crítica constructiva sobre allò ja legislat i el contrast d’idees sobre allò encara pendent de regular en un futur pròxim.
És per això que l’estructura del congrés respon, d’una banda, al tractament separat de les diferents parts de la matèria civil d’acord amb la divisió formal que en fa el Codi i, d’una altra, a la voluntat de comptar tant amb la presència de representants d’universitats de tot el territori català, com amb la contribució dels operadors jurídics habituats a l’aplicació pràctica del dret.
Programa:
Per bé que la publicació d’aquest text legal, després de més de 250 anys sense activitat legislativa, va representar un recull només parcial de les institucions civils catalanes -principalment, en l’ordre patrimonial familiar i successori mortis causa-, no és menys cert que fou el punt de partida de la recuperació del nostre dret civil que, fins l’actual Codi, ha passat per diferents etapes i configuracions formals, des d’aquella típicament tributària dels textos noucentistes i de contingut fragmentari fins a l’avui vigent de codi obert i tendencialment omnicomprensiva
de la matèria civil.
Hom no pot oblidar que, per adaptar plenament el marc legal als reptes que planteja una societat canviant com la nostra i tot i tenir competència exclusiva en matèria civil, Catalunya ha hagut i ha de seguir compaginant la codificació del dret propi tan amb el que emana del legislador estatal com amb el procés europeu d’harmonització, especialment pel que fa a la matèria d’obligacions i contractes. Tal com pretén fer evident el títol de les Jornades, es tracta de prendre el 50è aniversari de la Compilació no pas per fer "arqueologia jurídica" ni per dur a terme un recorregut exclusivament històric, sinó com un pretext immillorable per analitzar la recent tasca codificadora i, per extensió, la realitat jurídico-civil de Catalunya, sense defugir, quan escaigui, la necessària crítica constructiva sobre allò ja legislat i el contrast d’idees sobre allò encara pendent de regular en un futur pròxim.
És per això que l’estructura del congrés respon, d’una banda, al tractament separat de les diferents parts de la matèria civil d’acord amb la divisió formal que en fa el Codi i, d’una altra, a la voluntat de comptar tant amb la presència de representants d’universitats de tot el territori català, com amb la contribució dels operadors jurídics habituats a l’aplicació pràctica del dret.
Programa:
Més informació [aquí]Dijous, 11 de novembre
Matí (1ª Sessió)
09:30 h Recepció i lliurament de la documentació
10:00 h Inauguració: Hble. Montserrat Tura Camafreita (Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya)
Conferència inaugural: La configuració del dret civil català des de la vigència del Codi civil espanyol a la vigència del Codi civil de Catalunya, Dr. Lluís Puig i Ferriol (Catedràtic de dret civil. President de la Comissió del 50è aniversari de la Compilació del dret civil de Catalunya)
11:00 h La qualificació jurídica de la persona física com subjecte en dret català: de la Compilació al Codi civil, Dra. María del Carmen Gete-Alonso Calera (Catedràtica de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona)
11:45 h Pausa
12:15 h Les persones jurídiques, Dr. Ferran Badosa Coll (Catedràtic de dret civil de la Universitat de Barcelona)
13:00 h El futur Llibre VI del Codi civil de Catalunya: Obligacions i Contractes, Dr. Miquel Martín Casals (Catedràtic de dret civil de la Universitat de Girona)
Tarda (2ª sessió)
16:30 h Els Drets Reals, Dr. Pere del Pozo Carrascosa (Catedràtic de dret civil de la Universitat Rovira i Virgili)
17:15 h La successió per causa de mort: llibertat de disposar i interessos familiars
Dr. Josep Ferrer Riba (Professor titular de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra. Degà de la Facultat de Dret)
18:00 h La codificación catalana: competencias y optimización, Dr. Ángel Carrasco Perera (Catedràtic de dret civil de la Universidad de Castilla-La Mancha)
19:00 h Pausa
19:15 h Lectura de comunicacionsDivendres, 12 de novembre
Matí (3ª sessió)
09:15 h Lectura de comunicacions
09:45 h Els canvis en el règim de béns: de la separació a la comunitat post matrimonial, Dra. Encarna Roca Trías (Catedràtica de dret civil de la Universitat de Barcelona. Magistrada de la Sala 1ª del Tribunal Suprem)
10:30 h El Dret interregional: realitats i perspectives, Dra. Alegría Borrás Rodríguez (Catedràtica de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona)
11:30 h Pausa
12:00 h Taula Rodona: L’aplicació del dret civil de Catalunya: de la Compilació al Codi civil
Moderador: Dr. Alfonso Hernández Moreno (Catedràtic de dret civil de la Universitat de Barcelona. Advocat)
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà Foix (Magistrat. President de la Secció 2a de l’Audiència Provincial de Lleida)
Sr. José Manuel Villafranca Mercé (Notari. Delegat a Lleida del Col·legi de Notaris de Catalunya)
Sr. Santiago Lafarga Morell (Registrador de la Propietat i Mercantil. Delegat a Lleida del Deganat Autonòmic dels Registradors de Catalunya)
Sr. Màrius Miró i Gili (Advocat. Alonso & Roca Junyent)
13.30 h Cloenda: Dra. Elena Lauroba Lacasa (Directora General de Dret i Entitats Jurídiques. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Los comentarios son responsabilidad exclusiva de su autor. Se reserva el derecho de eliminar cualquier comentario contrario a las leyes o a las normas mínima de convivencia y buena educación.